Una operativa que havia crescut més ràpid que els sistemes
La planta és a Mataró, dedicada a transformació i muntatge per a clients del sector productiu català. Cada àrea havia anat triant la seva eina: logística amb un programa de magatzem, planta amb llistats i parts de treball, despatx amb un ERP per a comandes i facturació. Durant anys això va bastar perquè qui portava més temps a l'empresa coneixia les diferències habituals entre pantalles i les corregia al vol.
Amb més referències actives i terminis més exigents, aquell marge va desaparèixer. El que abans s'arreglava amb una trucada entre companys va començar a ocupar temps de responsables cada setmana. La direcció no buscava un projecte teòric: volia deixar de fabricar i servir amb xifres que no coincidien.
Quan cada departament treballa amb dades distintes
No existia un registre únic del material. El magatzem anotava entrades, sortides i ubicacions al seu programa; la planta consumia en línia i abocava dades l'endemà; el despatx veia existències a l'ERP amb hores o dies de retard. A això s'hi sumaven referències amb codis distints segons el sistema i unitats de mesura convertides de formes diferents. Preguntar quant en quedava d'un component podia donar tres respostes distintes segons qui consultés i quan s'hagués actualitzat la dada.
A la pràctica apareixien aturades de línia per material que figurava disponible però no era a la prestatgeria indicada, reserves que competien pel mateix estoc i preparacions d'expedició basades en quantitats que la planta no havia confirmat. Els dilluns, responsables de magatzem, planificació i taller dedicaven el matí a quadrar números en lloc d'organitzar la setmana. Comercial prometia terminis amb informes de l'ERP; qui preparava comandes sabia que la realitat a la nau era una altra.
Un únic entorn per a magatzem, producció i oficina
El projecte no va partir de substituir-ho tot d'un cop. Es va acordar una capa comuna de dades: mestre de referències depurat, unitats homogènies i regles clares per a cada moviment (entrada, reserva, consum, devolució, expedició) registrat una sola vegada i visible per a magatzem, planta i despatx segons el rol. Els fulls i parts en paper van deixar de ser la font de veritat; van passar a ser recanvi temporal mentre l'equip s'adaptava.
Al magatzem, el picking va quedar vinculat al mateix estoc que consulta planificació en alliberar una ordre. A la planta, el consum es registra en el moment de l'ús amb terminals senzills, sense esperar l'abocament nocturn. Les reserves per ordre impedeixen assignar dues vegades el mateix material de forma incompatible. L'ERP rep els moviments des d'aquella capa unificada per a facturació i comptabilitat, de manera que la vista legal i la del taller convergeixen sense exportacions manuals.
Més control i menys temps perdut
Després d'uns mesos d'ús estable, les discrepàncies cròniques entre magatzem i planta van caure de forma clara. L'estoc que veu planificació en alliberar una ordre coincideix amb el que el magatzem pot preparar; els consums en línia redueixen existències a l'instant. Les reunions de conciliació van passar de ser obligatòries i llargues a revisions puntuals d'excepcions. Menys aturades per material inexistent, menys preparacions errònies i terminis comunicats amb major fiabilitat.
Comptabilitat va rebre moviments més coherents i va poder revisar costos de producte amb base en consums reals. El canvi més notable va ser intern: magatzem i planta van deixar de discutir quin número era el bo. Treballar amb un sol registre és la condició per servir comandes sense fricció entre el físic i el que apareix a pantalla.
