Confecció al Maresme amb clients arreu d'Espanya
Una nau entre Mataró i el litoral porta més de vint anys fabricant roba de treball i peces tècniques. Comercial, administració, confecció i logística atenen clients a Catalunya i la resta del país amb correu, WhatsApp i fulls Excel en carpetes de xarxa.
Havien mirat un programa de gestió genèric anys enrere, però la demo ensenyava pantalles de distribució estàndard, no desglossos per talla, color, teixit i acabat. Van seguir amb Excel mentre les comandes eren previsibles. Quan va créixer la venda en línia, comercial i logística van començar a veure coses distintes amb massa freqüència.
Talles, colors i quatre versions de la mateixa comanda
Faltava un registre únic per comanda que travessés comercial, administració, confecció i nau. Un client confirmava quantitats per correu, demanava un ajust per WhatsApp al comercial de confiança i rebia una factura distinta de la que havia imprès el taller. Administració copiava dades a mà des de la bústia a un full mestre; confecció treballava amb llistats impresos actualitzats de vegades un cop al dia; logística anotava entrades i sortides en una altra taula amb criteris propis per a reserves i disponible. Preguntar quantes unitats quedaven d'una referència dependia de a qui es consultés i de quin arxiu estigués més recent.
En tèxtil, el desfasament entre el venut i el fabricable es multiplica per variants. Un error de transcripció acaba en un tall mal fet o en excés que ocupa espai i capital. Logística reservava teles amb criteris distints i confecció consumia matèria primera sense retornar sempre la dada al mateix lloc. Els dilluns servien per quadrar versions en lloc de planificar la setmana.
Desajustos entre el venut i el que hi havia a la nau
Els clients exigents van començar a notar-ho. Retards en entregues parcials perquè una talla s'havia confeccionat de més i una altra de menys; devolucions administratives per discrepàncies entre albarà i comanda original; temps comercial perdut a aclarir el que ja hauria d'estar tancat. Internament, logística culpava administració per dades tardanes, confecció reclamava llistats definitius abans de mitjanit i comercial defensava canvis legítims que no havien quedat registrats enlloc. Part important de la jornada s'anava a comprovar, copiar i perseguir informació.
Amb més venda digital, la promesa de termini a la web xocava amb un estoc físic que ningú veia en temps real. L'urgent era deixar de treballar amb quatre veritats distintes sobre el mateix encàrrec.
Un registre per comanda, pensat per a confecció
La resposta no va passar per substituir maquinària ni per implantar un programa rígid. Es va optar per un software a mida que partia del flux real: alta de comanda amb desglossament obligatori per talla i color, estats clars des de confirmació fins a expedició, i un únic identificador visible per a comercial, taller i nau. Correu i WhatsApp van seguir com a canal de comunicació, però van deixar de ser la font de veritat: qualsevol canvi acordat amb el client havia de reflectir-se al registre abans de moure confecció o reservar tela. Els fulls històrics es van mantenir un temps en només lectura mentre l'equip s'acostumava a pantalles senzilles a recepció, planta i nau.
Fases i regles que el taller va acceptar
El projecte es va acotar en fases. Primer, comandes confirmades i reserva de matèria primera; després, consums de confecció i disponible per a venda; per últim, connexió amb un canal web concret. L'estoc va deixar de calcular-se amb fórmules distintes en arxius separats: entrava el recepcionat, sortia el servit i el compromès per comanda en curs, amb regles acordades per a mercaderia en trànsit i unitats en revisió. Confecció va rebre llistats des del mateix dada que veia comercial, i logística va imprimir etiquetes i albarans lligats al número de comanda sense reescriure quantitats.
Menys dilluns de reconciliació
Als pocs mesos, van baixar les incidències per talla o color incorrecte; les reunions del dilluns van passar a una revisió breu d'excepcions; comercial va recuperar temps per visitar clients. El responsable de planta va passar de perseguir papers a consultar un estat compartit abans de llançar cada lot.
Continuen existint urgències, temporades denses i proveïdors externs amb els seus propis terminis. La diferència és que avui treballen amb una sola versió de la comanda i un criteri comú d'estoc. Per a una pime tèxtil del Maresme, aquell salt va significar modernitzar el despatx sense renunciar a la flexibilitat que demana el sector.
